Un agost en construcció

Si el juliol va ser etern, l’agost ha passat com una exhalació. El dia dos ens van donar les claus, i des de llavors, ens hem passat els dies netejant, rascant infinitat de parets pintades, picant guix, arrencant terra de vinil, posant vernís als maons, pintant, posant parquet, decapant portes…
Suposo que em faltarien hores, per no dir mesos, per explicar el que ha estat aquest darrer mes. Si alguna cosa podem dir és que hem crescut com a persones, ens hem musculat i hem après moltíssim. Hem descobert que teniem un local ple de tacs a les parets -per tot arreu, literalment-, que el parquet costa tant de posar que et pot fer tenir agulletes al cul, i que si fas servir una rasqueta amb la mateixa mà durant moltes hores els dits queden encarcarats i sembles un cowboy a punt de disparar.

Quan vam entrar al local ens el vam trobar tal com l’havien deixat els antics llogaters. Mobles inclosos. Així que ens vam passar els primers tres dies buidant-lo de trastos antics, desmuntant mobles i intentant decidir on aniria cada cosa. I aleshores, un cop vam tenir el local net, va començar la festa. Juraria que fins que no vam decidir la distribució final ens vam passar deu dies on cada dia, al menys una vegada, canviàvem la distribució de la llibreria.
Tenir un pressupost ajustat té les seves coses i és cansat, però ens ha anat molt bé per algunes coses: sense això no hauríem descobert mai que les parets del local són d’obravista -i que són precioses- o que les rajoles netes i amb la vorada nova tenen un toc fantàstic. I, no ens enganyem, si li arribem a demanar a algú que ens faci la bogeria que hem fet canviant de disseny cada dues hores ens envia a pastar i amb raó.

Però potser el més important d’aquestes darreres setmanes és que hem constatat que tenim un entorn meravellós. Ja Hem donat les gràcies per totes bandes, però fer-ho públic també és necessari. Les nostres famílies i els nostres amics valen un imperi i han treballat amb nosaltres incansablement durant aquest temps, ajudant-nos de la manera que han pogut, sigui fent mobles, posant guix, posant canaleta, pintant, o portant-nos el dinar perquè no haguéssim de parar massa estona, i sobretot, venint al local amb energies renovades quan a nosaltres ens pesava el cansament acumulat. I això ens fa ser conscients que tenim moltíssima sort, perquè no només tenim molta gent aprop que sap fer coses útils i que hi té traça, sinó que també creu en el projecte i ens ha regalat el seu temps.
Caldrà escriure més sobre tot el que ha passat aquest mes, però això serà un altre dia, que servidora ha de fer de llibretera-fustera i hi ha una porta per polir.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *