“M’estimes i em times”. Sant Valentí a La Carbonera.

Una de les últimes novetats del 2017 va ser l’esperat llibre de la Júlia Bertran, “M’estimes i em times”.

Un cop més, algú s’atreveix a qüestionar l’amor romàntic, la cultura de la monogàmia i tot el negoci que l’envolta. Aquest cop, la diferència ha estat que no es tracta d’una editorial petita, independent, d’assaig, polititzada… qui publica un text així. Qui ho publica és Bridge i amb una tirada espectacular. “M’estimes i em times” es converteix en el best-seller de 2017 de La Calders. L’aposta era arriscada però el resultat no pot ser millor. Fins aquí tot normal.

Però no és un llibre normal, no és un llibre més.

Júlia Bertran reflexiona i critica el sistema sobre qual basem la nostra vida, qüestiona la cultura que ens imposa un model de relació i només un. On l’excepció és estigmatitzada per part de tota la societat i el sistema econòmic. Creix, enamora’t, casa’t i tingues fills. I consumeix, sobretot consumeix. Per ser més feliç, per reproduir aquest model, et cal tenir-ho tot.

Vaig començar a llegir assaig feminista contra la cultura de la monogàmia amb divuit anys.

La primera edició d’”En defensa d’Afrodita” em va sacsejar tot el que havia cregut fins al moment. Vaig continuar amb Pikara Magazine, “Romper con la monogàmia como apuesta política”, un altre “clàssic” de Brigitte Vasallo. Qui no l’ha llegit o vist compartit en una o altra xarxa social?  A Pikara Magazine també li devem molt. Després va arribar “No eres tú, es la estructura: desmontando la poliamoría feminista” per trencar tot el que creiem i fer-nos dubtar. Però seguíem resistint i llegint més i més, sabent que existia una manera diferent de viure les relacions, més lliure. Amb els seus moments bons i els seus moments dolents, es clar.

Potser els últims anys havia desistit en aquesta aventura de trencar amb la monogàmia. Potser no havia trobat algú que visqués i escrivís el mateix que vivia jo. Però aleshores va aparèixer “M’estimes i em times” per recuperar l’esperança. I com si una fletxa de Cupidell es tractes, me’n vaig enamorar. Del llibre, sí. Tornem a parlar-ne, tornem a qüestionar tot un model. I aquest cop sortim dels reductes de militància feminista per convertir-ho en vox populi. I això sí que és revolucionari.

Avui obrim La Carbonera amb “M’estimes i em times” a l’aparador especial de Sant Valentí.

Un aparador contra l’amor romàntic que cita a Júlia Bertran amb retolador al vidre. Un aparador amb ganes de recomanar-vos lectures crítiques que us sacsegin i us animin viure i estimar com i a qui vulgueu lliurement.

Feliç dia de l’amor lliure!

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *