La Literal carbonera

Uf. Escric això per intentar explicar una mica què és la Literal per a nosaltres. Per a mi, si més no, però crec que una mica per a totes tres. D’acord, comencem pel principi, que això és complicat. La Literal és la fira d’idees i llibres radicals que es fa a Sant Andreu (que encara que no vulguin és una mica Barcelona) des de fa 4 anys. És una fira, un mercat del llibre, un espai de trobada.

Però per a nosaltres és casa.

Jo fa 4 anys dels 4 de vida que té la fira que hi assisteixo. El primer any com a públic, el segon com a treballadora de la fira, el tercer també, i aquest com a part de la organització. El primer va ser brutal. El segon no em podia creure com funcionava tot allò, com havia crescut la fira i tenir la sort de veure’n les vísceres. El tercer any vaig conèixer la Mar. El tercer any vaig començar la fira pensant que potser l’any vinent hi seríem, amb l’Aitor, amb una parada petita, sense nom, encara. I explicant, amb la boca petita, que volia obrir una llibreria cooperativa, amb un soci i que potser…

I de cop,…

A l’equip de treballadores, un tsunami, una Mar fabulosa amb tota l’energia i tot l’ordre espacial que a servidora li falta (compensem l’espacial pel temporal) i què voleu que us digui, diumenge quarts d’una de la matinada i mal de coll, de cap i de peus li vaig dir que li feia una proposició indecent, si ho volia. I així hem acabat.
I aquest any, mes de febrer, una trucada que ens demana si volem formar part de la organització. I això no ha estat veure’n les vísceres, ha estat respirar literal, viure-la i gaudir-la des de dins. I quines ganes i quina por i quin fer-nos grans de cop. I què voleu que us digui, quina vida més plena, quina emoció trobar-vos-hi. Hem acabat la fira esgotades, encantades i felices.

Però l’any que ve hi tornem.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *