Una canço de molt lluny, ressenya juvenil de la Carlota

De vegades hi ha llibres que a servidora la guanyen abans d’obrir-los. Com Una cançó de molt lluny. Potser és perquè l’edició de tapa dura, el relleu de les lletres, l’olor de paper rígid, la brillantor de les lletres i les fulles de la coberta i el títol ja embolcallen el text. Potser és perquè A.F Harrold, l’autor de Els imaginaris és un nom que dóna la seguretat d’una bona història.

Sabeu, a servidora els llibres de fantasia pensats per als més joves la tornen bastant boja. No només perquè són fàcils de llegir, sinó perquè són fantàstics de comentar, de compartir, i els fem servir al club de lectura per parlar de coses complicades en moments de transició (que l’entrada a l’adolescència no és fàcil, pares, i aprendre a comunicar-nos forma part del procés de fer-se adults).

Per això quan ens van enviar Una cançó de molt lluny m’hi vaig posar de seguida i quin encert! La història de la Frank i en Nick és una història de secrets, del perill de revelar-los i de monstres. Dels monstres que ens hauríen de fer por i que potser no en fan tanta, i de les coses que semblen inofensives i fan més por i més mal del que sembla. I el millor és que si la història ja és brillant, les il·lustracions de Levi Pinfold acaben d’abraçar el text i de remoure als lectors.

Què voleu que us digui, servidora no pensa deixar de destacar-lo, tenir-lo a l’aparador i parlar-ne, no només per als lectors joves, sinó també per a tots els qui tinguin ganes de llegir una bona història més que ben acabada.

A la venda a partir del 23 de gener.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *