Aristòtil, Dante i els secrets de l’univers. Ressenya de la Carlota

Tenir quinze anys pot ser terrible. Pot ser una merda enorme. I tenir quinze anys i ser conscient que pot ser una merda fer-se gran encara pot ser pitjor. Això li passa a l’Ari. I a en Dante. O no tant, però una mica també. Tots dos es troben, es coneixen entre ells i a sí mateixos i ens conviden a acompanyar-los durant una temporada.

Aristòtil, Dante i els secrets de l’univers és un llibre que parla entre d’altres coses de fer-se gran. De ser honest amb un mateix, de créixer. D’escoltar-se i de fer-se adult. Aquest és un llibre pensat per als joves que estan més preparats del que es pensen els seus pares, però potser els va bé una mica d’ajuda. Perquè créixer sent raro, sent queer, pot ser complicat però si ho fan amb un referent que els demostra que si tenen valor per descobrir-se seran més lliures tot va millor.

Perquè aquí una llibretera recordava els seus quinze, i setze i disset i pensava que quina llàstima no haver tingut en Dante i l’Ari a prop per llegir-los. I quina sort tenir-los ara i regalar-los als qui sí que hi poden accedir. Feu el favor de llegir-los els més grans, també, i amareu-vos de tendresa.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *