El colgajo, literatura caviar

A principis d’estiu (privilegis llibreters) va arribar un paquet voluminós: Anagrama ens feia arribar una aposta literària per a la tardor.

El colgajo és un llibre gruixut. És una novel·la, per dir-ne així, exigent. Però comencem pel principi. El colgajo explica la història de Philippe Lançon, periodista cultural i reporter, i de la seva supervivència a l’atemptat de Charlie Hebdo. No és una novel·la morbosa. No és una novel·la on es faci un judici dels fets. No és una crònica. Lançon dedica un capítol a parlar de l’atemptat i els 19 restants a parlar de la seva vida abans i sobretot, després.

Per què l’anomeno un llibre caviar? Perquè és un text exquisit. No només perquè tot i ser la primera novel·la -si podem dir-ne així- de Lançon els anys d’ofici redactor ens regalen una prosa exquisita, sinó sobretot per les infinites referències. Un home cultivadíssim com és el cas permeten llegir i rellegir, al llarg dels capítols pràcticament tota la seva biblioteca. Escoltar jazz, llegir i rellegir Kafka i Proust, reviure una i altra vegada la representació de Nit de reis de Shakespeare.

Servidora dirà que potser se li hauria fet llarg si no fos perquè està tan ben escrit que no seria just. Que si hi busqueu sang la trobareu, però en una mesura justa. Que si hi busqueu una narració lineal definitivament no la trobareu. Ara bé, si com a mi encara us falta una empenta per llegir “A la recerca del temps perdut”, o si teniu ganes de rellegir un disc de jazz (no és un error, és pura sinestèsia), heu trobat un llibre que us farà gaudir.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *