Nosaltres som les del carbó. Les que us deixen les mans i la cara fosques i plenes de brilli-brilli. Les del carrer Blai que fa setmanes que no es mouen de lloc. Les que aguantem fins que s’acaba la cavalcada.
Som les que ens n’anem a dormir a darrera hora abans de deixar algú sense el seu desig. Les mateixes que fa setmanes que us preparen paquets, recomanacions, carnets, vermuts, i contes per tal que quan us lleveu demà tot sigui a punt.
Les que ens amaguem, recollim llibres de sotamà i recordem què us va agradar la darrera vegada, o a qui vau pensar que li podia agradar el regal l’any passat.
Som les carboneres. No ens han dit encara si això de ser carboneres ens fa mig bruixes, però fins on sabem, aquesta nit sempre ens ha donat feina. I ens encanta. Així que aquí ens trobareu, un any més i fins sempre.
Gràcies, un any més, per fer-nos partícips dels vostres desitjos. (i que brillin)