L’amor de La Carbonera no cap a un armari

De cop, la setmana passada Barcelona es va omplir de cartells del pride. I sabeu què passa, que una mica més i ens atropella el temps. Que des que hem tornat a obrir tornem a anar una mica de corcoll. No tant com abans però per l’estil, i juny i onada de calor han estat tot un i gairebé se’ns fregeixen les neurones.

Total, que tot d’una vam decidir que era el moment de fer un aparador dedicat al dia de l’orgull LGTBIQ. I ens vam posar a buscar llibres per posar a l’aparador, i sabeu què va passar? Que ens vam adonar que dels que no n’hem fet presentació n’hem fet un club de lectura, els que són novetat els hem esperat amb ànsia i la majoria els recomanem molt sovint. Alguns ens els ha descobert l’Elena de la biblioteca Francesc Boix, que en sap un niu i de vegades ens descobrim llibres mútuament. D’altres ens els han recomanat lectores, editores, clientes, amigues.

Com la Bel i el Pol, que vindran dijous a fer un trivial feminista especial LGTBIQ. O com la Cris que de tant en tant passa i ens recorda que ep! això ho heu de tenir, no és una pregunta!

Aquest any el dia de l’orgull va coincidir amb dues agressions i ens van omplir de ràbia. Ens omple de ràbia cada vegada que en coneixem alguna, realment.

Per això reivindiquem la feinada que fan des del centre LGTBI de Barcelona, que tenim molt aprop i amb qui aviat us explicarem que farem coses. Que casa nostra és un espai segur, on no tolerarem una agressió d’aquest estil suposo que us ho imagineu. Però que podeu fer-lo servir de refugi si això us passa és quelcom que potser no hem dit prou.
I és que nosaltres el cor tampoc no ens cap al pit, que a l’armari fa molts anys que per sort ja no l’hi tenim.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.