Perquè llegir ciència-ficció i oda a Le Guin, per Lucía León

Escriure sobre gènere, aquesta paraula en codi que fem servir per a la ficció especulativa, és molt íntim perquè moltes vegades és impossible escriure sobre el que has llegit, si no que reflexiones sobre el que has entès: un procés més complex en el que es lliguen les teves arrels culturals, la teva ideologia i, en aquest cas, el teu concepte d’humanitat per extreure qüestions que de ben segur et faran sentir incòmoda. Potser per això no tothom té gust per la ciència-ficció o potser és perquè encara no han llegit a la Le Guin.

Ursula Kroeber Le Guin (Berkeley, Califòrnia, 21 d’octubre de 1929 – Portland, Oregon, 22 de gener de 2018)

Amb aquesta autora, el procés d’emmirallament és subtil i llisca dins del lector fàcilment, tant que es confon amb ximple. Però res més equivocat. Primer de tot, la força del llibre recau en el meticulós treball de construcció de l’univers. A La mà esquerra de la foscor, la lectora s’endinsa en Hivern – Gethen – un món que en molts sentits ens recorda a la Terra, amb alguna variació, com les temperatures molt més baixes. Però que no és igual per una qüestió clau: el gènere no existeix. Ningú és home ni és dona i si en algun moment, per la procreació, han d’escollir rols, aquests no venen predeterminants per cap qüestió ambiental ni cultural. (Potser és bon moment per esmentar que el llibre va ser escrit el 1969 i així començar a pensar en la magnitud d’aquesta autora).

Sota l’òptica de l’Ai, un home de la terra que representa la nostra visió (tan binària que ens retrata incòmodament), anem descobrint a poc a poc un joc de patriotisme, mitologia, espiritualitat i, per què no, de sexualitat. Tot i la falta de gènere, les relacions i el plaer troben la forma. Però sobretot, el poder sempre sap com fer-se notar; els governs, les nacions i les cultures s’alcen davant el que a tots ens fa por: el que no comprenem.

Els desposseïts, la primera obra de Le Guin publicada per Raig Verd

En aquest context, l’Ai haurà de tenir èxit en la seva missió, però com ho pot fer quan tot el que implica ser humà no fa més que diferenciar-te i convertir-te en una amenaça potencial? A Hivern, la definició terrenca d’humanitat es destapa com ximple i inútil: no ens ajuda a sobreviure. Si volem la seva amistat, ens toca adaptar-nos. Aquí la gran qüestió: serà Ai i, per tant, nosaltres, capaços de superar el xoc cultural?
Durant el llibre, Le Guin juga amb els conceptes claus de la civilització occidental per trencar-los, ajudant-se amb un llenguatge que ella ha creat i que anomena les subtileses de la psique humana, fent-les visibles i igualment confoses, perquè no som tan fàcil d’entendre. A Gethen, segueixen considerant-se humans, tot i les diferències. Llavors, quins són els punts en comú quan no ho són el clima, el sexe, les relacions interpersonals?

La mà esquerra de la foscor, segon llibre editat per Raig Verd d’Ursula K. Le Guin i llibre al qual es refereix l’autora de la ressenya.

Aquesta és la feina de la Le Guin, desplegada al llarg d’un llibre (La mà esquerra de la foscor) que no només pot ser considerat feminista, sinó un manual de com escriure ciència-ficció o, ara sí, El Gènere a la Le Guin. No te’l perdis perquè es tracta d’un llibre de ciència-ficció, sinó que l’hauries de gaudir precisament per això: gràcies a les excedències que ens permet el gènere, podem imaginar realitats que ens treuen de la nostra zona de confort i ens enfronten a dilemes, sense deixar de gaudir en cap moment d’una història que t’atrapa. Coneix Gethen i comença a fer noves preguntes. Aquí hi trobaràs el què.

Per acabar, ens toca donar les gràcies a l’editorial Raig Verd. Per alguna raó, encara cal reivindicar una dona tan important en la literatura moderna com Ursula K. Le Guin (és possible que en això tingui a veure alguna cosa que sigui dona, irònicament). Laura Huerga i Blanca Busquets estan fent una gran labor per recuperar-la i editar-la amb una estima immensa, que s’aprecia en les edicions precioses que ens arriben. A més, ara ja podem gaudir d’El mag de Terramar, la sèrie fantàstica. Moltes gràcies!

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *