LLEGIU PÀMIES!
Així, en majúscules.
Mireu, abans de vacances ens van enviar L’art de portar gavardina. Bé, aquests i d’altres, que hem anat llegint. Servidora va anar llegint durant les vacances, i va arribar la tardor altra vegada, i l’inventari, i tot plegat, i de cop, xerrant amb la Mar em va dir “Carlota, quan fa que no llegeixes res que hagi escrit un home?”. Així que vaig agafar el Pàmies pensant que potser tocava.
I carai. Mireu, el Pàmies és àcid, de vegades. Molt, si ho vol. Però L’art de portar gavardina té una maduresa, un treball d’escriptura, uns relats acurats, treballats, una finor….
Que ni el pollastre que té a la portada, que a servidora en general li fa venir una certa basca no tira enrere.
