Les vides dels infants de camp, per lluny que siguin aquests, són sempre similars.
Mercuri a la boca, és l’autobiografia màgica d’una nena que creix al camp polonès. Capítols breus ens narren les històries d’infantesa de la Wioletta. El camp, l’escola, la desigualtat, la família, la descoberta del sexe, la descoberta de l’abús (en tots els seus sentits), la felicitat i la supervivència dins un país conquerit i reconquerit. Amb aquests ingredients se’ns dibuixa al cap la imatge d’una Polònia sota control soviètic però sobretot el quadre d’una infància rural on la vida sobre pas de manera feliç a estones com només els nens i les nenes poden ser-ho.
Amb un fatalisme eslau tintat d’humor (negre en el millor dels casos) l’autora ens trasllada a la seva infància universal de nena de camp amb una prosa de poetessa i amb un estilisme que enganxa i absorbeix.
Cal una menció especial a la traducció, ja que mantenir l’estètica d’un vocabulari regional polonès en un català comprensiu i preciós, de ben segur ha estat una tasca difícil de la qual se n’ha sortit amb un resultat brillant.
Traducció de Xavier Farré Vidal
