Per un 25N de celebrar que som lliures, no valentes.

Dilluns és 25 de novembre, dia internacional contra la violència masclista.

I voldríem no haver de ser al carrer. Voldríem ser al carrer per moltes coses, però no per això. Voldríem no ser al carrer a reivindicar que deixeu de matar-nos. De violar-nos. De fer-nos sentir insegures quan tornem a casa. De menystenir-nos. De dubtar de la nostra paraula quan us expliquem una agressió. De fer-nos creure que estem boges. De dir-nos què podem i què no podem fer.

Voldríem ser al carrer a celebrar que no hi ha feminicidis. Que ja no estem en guerra.

Que hem rebentat l’heteropatriarcat i que la violència vers les dones (entenem dones com totes aquelles persones llegides com a dones, només faltaria) ja és història. Voldríem ser al carrer per dir que som lliures.

Però no. Però encara no. No podem defensar amb urpes i dents totes les qui pateixen aquestes violències. Però us podem convidar a llegir alguns llibres que en parlen perquè cada vegada que sentiu un amic fent un comentari de merda li pareu els peus i li feu saber que s’està comportant com un imbècil.

Us podem recomanar llibres perquè tingueu al cap que és molt important reivindicar que els draps bruts no es renten a casa. Que una baralla de parella és política si hi ha víctima i botxí.

A La Carbonera defensem que llegir ens farà lliures. Lliures entre altres coses de les violències que patim. Us proposem quatre textos a partir dels quals reflexionar de què entenem per violència masclista i per plantejar-nos juntes com combatre-la.

Te encontraré, Joanna Connors

Això fa l’autora d’aquest llibre quan va a buscar l’home que la va violar. En aquest text periodístic hi trobem el relat cru de la violació, però també la investigació de quines són les condicions en les que ens acostem a les violacions, els violadors i les violències. És dur, però necessari.

Formas de estar lejos, Edurne Portela

No ens cansem de recomanar-la, perquè hi ha poques novel·les amb aquesta capacitat de fotografiar el maltractament psicològic, l’aïllament i les violències estructurals. És una novel·la preciosament escrita i fabulosa.

Feminicidio, Carme Adán

Parlar de feminicidi va més enllà de parlar de violències. Aquest text parla de les noves formes de patriarcat, de com la violència vers les dones que ja forma part de la nostra societat i que no hem d’assimilar.

Ahora contamos nosotras, Cristina Fallarás

Què passa, amb el #MeToo? Per quin motiu les dones no expliquen el que els passa? Què ha fet que fins ara haguem callat? Cristina Fallaràs intenta explicar en molt poques pàgines què ha dinamitat el silenci de moltes dones.

Dilluns ens veiem al carrer. Però fins aleshores, i sempre, llegim-nos lliures.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.