Que sí, que aquest estiu hem llegit un munt, però aquest és un llibre de tardor. És un llibre de pluja torrencial, d’humitat enganxada a les parets i de fantasmes. No dels fantasmes que fan por evident, sinó dels que t’esgarrapen per dintre i fan mal a l’animeta.
Adéu fantasmes explica la història d’una dona que torna a casa la mare per recollir el que és seu abans de vendre la casa. Per acomiadar-se dels espais i del passat. Adéu fantasmes parla de tots els comiats que no hem fet, de totes les nits que no hem dormit, de totes les converses que no hem tingut i de totes les coses que fan mal quan es diuen en veu alta.
I ho explica bonic, somniat i en poques pàgines, fàcil de llegir perquè és difícil de digerir.
