
Mireu, fa uns mesos, un matí va aparèixer a la llibreria la Judit. Ens va explicar que estava muntant una editorial amb el seu soci, i ens va explicar que el catàleg seria de fantasia, de ciència ficció, escrit per dones o amb dones com a protagonistes i amb una visió molt crítica de la societat. A mi em van començar a espurnejar els ulls i quan va arribar la Mar a la tarda em va faltar temps per explicar-li. “Que a més són del barri!!!” I fa pocs dies van arribar les novetats, i com que tenia poc temps i Alba pesa una mica (els llibres de tapa dura és el que tenen) em vaig endur El rastre del llamp.
Si hagués de definir-lo així depressa us diria que és una distòpia d’aventures eco-feminista amb una protagonista meravellosa. La Maggie és Dinétah, i és matamonstres. No li agrada massa la gent. I de cop, s’enfronta a un tipus de monstre a qui no s’havia enfrontat mai. I de cop li apareix un col·laborador que es diu Kai, que és un xaman presumit. I de cop, monstres, terrorisme ecològic i un món post-apocalíptic que fa més por que res.
En menys de 300 pàgines em vaig enamorar dels personatges, del sisè món (i una mica de la Maggie, també).