Per a molts, oblidar és rendir-se, és morir.
Per la Ludo, la protagonista d’aquesta història, oblidar és una pràctica que li permet seguir vivint. Reclosa durant vint-i-vuit anys a l’onzè pis d’un dels edificis més luxosos de Luanda, ens transporta a l’últim quart del segle XX, els anys de lluita de la independència angolesa.
Aquesta, tanmateix, és també la història d’en Monte, comunista militant; d’en Sabalu, que viu les misèries del carrer; d’en Jeremias Carrasco, mercenari portuguès que porta “Audaces Fortuna Juvat”; tatuat al braç; la vida de tants altres que s’aferren amb dents i ungles a un país que, entre sang i supersticions, està desapareixent.
Agualusa ens explica una història d’amor, d’anhels i desitjos; una història on poetes, pensadors, colons, colonitzats, víctimes i assassins es troben en la lluita, d’un poble, per la seva llibertat. Teoria General de l’Oblit narra la vida d’un país on, encara avui, la lluita, i o lutto, continuen.
Núria Sala Vilaró
