Agota Kristof és com un cop de puny. La analfabeta conté, en onze capítols, tanta força com molts d’altres no arrossegaran mai. Per això és un llibre que permet llegir-se de cop, amb avidesa, 57 pàgines de veritat destil·lada. Així de brutals, així de crues. Així de boniques, també. Probablement per això és tan difícil escriure’n alguna cosa. Potser seria millor que vinguéssiu en tromba a buscar-ne, perquè això que va editar Alpha Decay no es pot deixar passar. Així d’imperatius estem, però ja ens disculpareu un cop l’hagueu llegit.
Bona lectura 🙂
