Aquest estiu m’he enamorat. M’he enamorat una mica de Simón, del personatge, del barri, de la criatureta naïf que presenten les primeres pàgines, de l’adult que arriba després. M’he enamorat una mica perquè en el fons, és molt difícil no enamorar-se de Barcelona.
Aquesta és una història del barri del costat, de Barcelona, de Sant Antoni, de casa. De casa meu una mica, de casa dels qui vam créixer a Barcelona a finals dels 80 i principis dels noranta. Els qui hem viscut una mica en aquesta bogeria inoportuna de ciutat entre els Jocs Olímpics i el Fòrum de les Cultures.
I Simón ens hi acompanya, i ens hi veiem reflectits. Sigui per nostàlgia tendra i per la basarda que fa veure’s al mirall, ve amb nosaltres. I al final, és una mica com aquell amor d’adolescència que miraves de reüll amb qui coincidies al metro, o al forn, o al balcó de davant. Però aquesta vegada es deixa llegir.
Simon és el darrer llibre de Miqui Otero i ha estat editat per Blackie Books.
