Hi ha llibres que, quan et cauen a les mans, sents la necessitat de llegir. És una mena d’urgència lectora que costa d’explicar, però els qui llegim per feina i no només per plaer ja les fem, aquestes coses. “Tothom hauria de ser feminista” és un d’aquests llibres. No pregunteu per quin motiu, però avui, a tres dies de Nadal, quan ha entrat a la llibreria dins del paquet he sentit la imperiosa necessitat de llegir-lo. Potser és perquè és un llibre ínfim, petit i meravellosament assequible. Potser és perquè avui la meva cosina en fa disset i em temo que acabo de fer públic el seu regal d’aniversari, potser és per la ressaca electoral, però quina necessitat lectora i quina urgència a satisfer més imperiosa. I quina sort de llegir un llibre tan fàcil d’entendre, tan depressa i tan imprescindible. Perquè ho és una mica, d’imprescindible, aquest. No per Nadal, no per abans de final d’any. Per la vida. Per a les lectores joves, per a les grans, per als lectors, per als qui pensen que el feminisme mnyeh i per als qui es pensen que l’han entès. Perquè normalment no tant, i perquè repensar-lo tampoc no va mai malament. Així que res, embolicarem el regal, i esperarem que faci l’efecte desitjat.
