Sabeu, aquí sovint ens agraden els llibres que ens remouen per dins, els que ens fan pensar, els que ens emocionen, els que ens indignen, fins i tot. Però avui no va d’això. Avui això va d’un llibre que se t’emporta, que et xucla pàgines endins i et porta on vol. Avui això va de tornar a ser petit i llegir contes de pirates. Avui això va d’Altai.
I és que els Wu Ming han tornat a escriure una història ben travada, ben escrita, emocionant, amb contingut històric -i no, no és una novel·la històrica, però si us agraden, llegiu-la també!- amb intriga -lectores de negra, feu-hi cap, que us va- i que en definitiva us farà viatjar en l’espai temps.
Sabeu allò que diuen, que un llibre et transporta i bla-bla-blah? Doncs amb aquest sí. Perquè això és una història de pirates, de jueus, de venecians, de falcons, de secrets i de guerres. Però també és una història d’intrigues polítiques, una recerca de les arrels i de relacions personals. En fi, un llibre de més de 400 pàgines dels que vols i dols que s’acabin.
Mireu, poques vegades us expliquem intimitats numèriques, però per Sant Jordi n’hem demanat tants, que els comptem per caixes. Que a més, l’edició és bonica perquè sí, i la traducció del Pau Vidal és fabulosa.
Així que què, veniu a buscar-lo?
