D’acord, d’acord, és cert.
Fa gairebé un mes que no hem escrit res al blog, però és que ens ha passat pel damunt tanta poesia que no hem tingut esma per escriure. Deixeu-nos fer una retrospectiva perquè val la pena, i si ens coneixeu sabeu que, a casa, la poesia és importantíssima. Vam començar el maig amb la presentació de “Detrás del aire hay monstruos”, i llavors va arribar la Literal (que es mereix un capítol especial, no patiu que ja vindrà). Quan encara no ens n’havíem recuperat va ser la Barcelona Poesia, vam assistir a tants actes com vam poder, vam tenir el Roc Casagran a la llibreria recitant i cantant “Direm nosaltres”, vam presentar l’Èpic, vam fer un vérsame edició nocturna…. ah, i vam fer de jurat del certàmen Literari Francesc Candel (un honor enorme).
Total, que no hem parat ni un segon, i així no hi havia manera de trobar un minut per escriure.
Però ja està, ja tornem a la “normalitat”. És a dir, a tenir editorial convidada, a fer els clubs de lectura quan toca, a posar guapa La Carbonera (atenció que divendres canviem l’aparador) i a tenir activitat sovint, però potser no cada dia.
Que arriba l’estiu, i les llibreteres amb la calor fem com els gats, i també ens agrada prendre el sol, si pot ser amb un llibre a la mà.
