Vaig rebre Brasers i em vaig enamorada d’entrada, de la coberta. Aquest daurat només pot augurar coses bones, trobo. I sí. Eileen Chang construeix dues novel·les curtes des de  Hong-Kong sobre l’amor, i el dolor. I les coses que fan mal. I els silencis. Potser el més bonic i el més dolorós […]

Tenir quinze anys pot ser terrible.

El més bonic, però, no és la història en sí.

Anagrama ens feia arribar una aposta literària per a la tardor.