Un home és empresonat sense càrrecs, judici ni condemna, el poder no té obligació de donar explicacions. Ningú li diu però l’únic delicte que comet és escriure una obra teatral en la llengua del seu poble kikuiu, representada per gent treballadora i camperola que a més ha estat un èxit.
Ngūgī wa Thiong’o narra la seva experiència d’home de lletres, en una presó de màxima seguretat per a presoners no afins al sistema neocolonial. Qui els reprimeix ja no és l’antiga metròpoli, sinó el govern negre que passa d’alliberar el seu país a defensar els mateixos interessos contra els que va lluitar.
L’autor no es limita a analitzar i descriure la funció trituradora de la dignitat dels presos que el sistema penitenciari té encomanat, la pèrdua de la llibertat és un avís també per aquells que són fora, l’arbitrarietat del càstig és part de la tortura que intenta neutralitzar les comunitats rebels.
Les emocions que ens descriu s’encomanen a qui llegeix obrint-li portes a noves històries, despertant l’interès per més literatura africana, més curiositat pel continent i la seva historia de la que, com a occidentals, també som malaurats protagonistes.
Glòria Justel Justel.
