Dit això, deixeu que parli un moment de quin és l’objectiu de La Carbonera.
La Carbonera obre les portes al Poble-sec. Obrir una llibreria podria ser, en sí, un acte de resistència, però
fer-ho al barri és una mica més. Vivim en un barri gentrificat, un barri ple de pisos turístics i que sovint
sembla que estigui més pensat per als passavolants que no pas pels seus ciutadans. Alçar la persiana al carrer
Blai és, per a nosaltres, demostrar que es pot, que no marxarem, que la marca Barcelona era mentida i que
hem de recuperar la ciutat per als qui hi vivim. Per a totes, però per a les que han vingut per a quedar-s’hi,
estimar-la i no només gaudir-ne la postal.
Per això, a més a més, hem decidit obrir una llibreria cooperativa. Creiem fermament en el cooperativisme
com una manera d’entendre la vida, com una manera d’organitzar-nos, d’entendre la feina horitzontalment, i
de construir una economia més social, més solidària i més pensada en les persones que no en el benefici
econòmic.
Així, hem vingut aquí perquè volem ser aquí. No allà. No més lluny. No més grans. Potser amb més llibres,
amb més lectors, però dimensionats. Volem ser una llibreria de barri perquè creiem en els negocis locals, en
un moment en què el planeta es demostra globalitzat és més imprescindible que mai ser aprop, fer negocis en
local i cuidar del veïnat. No hem tret prou pit encara de la nostra porta, que ens l’ha fet l’ateneu d’oficis, ni
de tota la fusta, que hem anat a buscar a la fusteria del barri, ni de com ens han cuidat els veïns del carrer i
del barri en general. Perquè treballar en local vol dir, en resum, treballar amb la gent que ens és propera, i és
així com entenem la feina.
La feina és, i ha de ser, en realitat, una manera de realitzar quelcom que ens fa feliços, que és útil per a
nosaltres mateixos i per als altres, però sense oblidar-nos mai que som persones i que treballem amb material
sensible. Que treballem per a viure i no vivim per a treballar, i que aquest treballar el fem per a construïr un
món una mica més just, una mica més lliure i una mica més lector.
I en aquest món una mica més lector s’hi troben molts actors diferents: editors, autores, distribuïdors,
transportistes, llibreters i llibreteres i lectors i lectores. I fins on hem pogut veure, només podem fer que
donar les gràcies a tots ells per haver-nos acollit, per haver-nos posat les coses fàcils i per haver-nos ajudat
en aquesta aventura que ha estat alçar la persiana. Hem tingut la sort de caure en un gremi meravellós, honest
i acollidor que esperem que ens acompanyi durant molts i molts anys.
La Carbonera ha vingut per quedar-se, per fer barri i per fer lectores i lectors més lliures i més feliços. Volem
alçar la persiana cada matí (menys els dilluns, s’entén) amb l’objectiu de trobar-vos el llibre perfecte. El que
us cal en aquell moment, el que no heu descobert encara, el que us canviarà una miqueta el pensament, us
remourà de cap a peus o simplement us acompanyarà. Però volem més que això. Volem acompanyar als
lectors més petits en el seu viatge descobrint les lletres, volem ajudar-los a estimar això que a nosaltres ens
encanta, i volem que entenguin que la lectura és una aventura i que a més, nosaltres no només l’entenem com
una activitat per a fer sols, sinó com un acte a compartir. I això, si ens deixeu, us ho volem traslladar als
grans. Volem que ens feu servir per a repensar-vos. Volem que vingueu a comprar un llibre i sortiu amb un
llibre nou (o de segona mà) sota el braç, però amb dues o tres idees noves. Volem que ens utilitzeu com a
contenidor d’idees, que useu l’espai per a trobar-vos a vosaltres mateixes i per a compartir amb d’altres allò
que ens mou culturalment.
Creiem molt fermament que la cultura no ha de ser mai un privilegi, sinó que és un dret que hem d’exercir. I
per això volem que l’exerciu amb nosaltres, en comunitat i amb la serenor que demana, el respecte que
mereix i l’alegria que comporta. Creiem que la cultura és una arma de resistència carregada de futur, que la
tendresa és la força més enorme que tenim, i la companyia que ens trobem, a la pàgina o a la pell és el que
ens fa créixer. Per això ens batega el cor, per això ens espolsem les lleganyes als matins i per això, altra
vegada, alçem persiana. Per ser una mica més lliures. Per nosaltres, però sobretot, per vosaltres.
