Avui ha estat un dia estrany.

Ens vam ficar al llit ahir a la nit sense haver mirat la previsió del temps quinze vegades, sense haver repassat les caixes de les parades, sense haver fet nou l’aparador, sense haver comprovat per enèsima vegada el canvi.

I no hem passat el dia al carrer lluint primavera, venent llibres, ni l’acabarem fent apostes de tancament de caixa mentre mengem truita de patates a les tantes de la matinada. Avui anirem a dormir d’hora, no estem pensant les devolucions que ens toca començar a fer demà.

Avui tampoc brindarem perquè hem sobreviscut perquè ens tenim lluny. I ho trobem a faltar. El carrer, els llibres, les parades, les roses, i vosaltres. Sobretot vosaltres. Aquest any us hem trobat infinitament a faltar perquè ens feu molta falta. Perquè us enyorem molt.

Enyorem poder recomanar-vos llibres, descobrir-vos coses noves o simplement veure com passeu per la llibreria a fer-nos un petó i a saludar. Però sabeu què? Que gràcies a vosaltres tornarem a ser al carrer. Tornarem a vendre llibres, tornarem a passejar, tornarem a saludar-vos.

Perquè quan ens en sortim serà gràcies a vosaltres i us estarem esperant amb els braços oberts. Avui ha estat un dia estrany però molt bonic. No ens hem aturat ni ho farem. Gràcies per la paciència i el suport.

Atentament, Carlota, Aitor i Mar.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *