Un meteorit mutant anomenat Pablo Katchadjian va impactar l’any passat a Barcelona per obra i gràcia d’Hurtado y Ortega: un parell d’editors folls amb l’objectiu de publicar a les nostres terres TOTA la seva obra dins la Biblioteca K. I qui és en K? Un argentí d’ascendència armènia i bigotis recargolats obsessionat amb Heinrich von Kleist, la vibració dels mots, i la tensió d’allò còmic i allò tràgic, sempre superposats.
Llegir en Katchadjian (i n’he llegit quasi tot el que li han publicat aquí i allà) és recordar que la narrativa no ha de tenir ni un pla mestre, ni una estructura fèrria, ni una utilitat programada per parlar de Coses Importants™. Els temes ja es desprenen de la forma, i l’ètica i la política brollen de l’absurd. Els seus llibres experimentals esbossen personatges en constant moviment per trames escherianes (una cinta de Möbius, una peripècia sense fi, una espiral de paradoxes). De fet, l’ordre cronològic de publicació és perfecte per iniciar-s’hi:
1. “Estamos Alberto y yo enseñando en un aula de una universidad inglesa cuando un alumno, con tono agresivo, nos pregunta: cuando los filósofos hablan, ¿lo que dicen es cierto o se trata de un doble?” Qué hacer (2010) és una aventura divertidíssima amb lògica de somni febril, tot combinant personatges i escenes i trops una cinquantena de vegades per arribar a un cul de sac filosòfic.
2. “El movimiento es lo único que se puede leer. Un movimiento ambivalente. Y la ambivalencia es la ventana por la que entran los espíritus.” A Tres cuentos espirituales (2019) es narren tres històries de transformació sense punt i final. Uns sicaris que es tornen músics, un ajudant d’un gegant que acaba assimilat, i un sant perseguit que esdevé llibreter. Tots ells han perdut el nord i, de fet, tots el perdem, i no passa res.
3. “Amado Señor: Me pediste que te diera explicaciones sobre lo que estaba haciendo, pero tengo que decirte que en verdad no sé qué es lo que estoy haciendo.” Amado Señor (2020) és un epistolari metapersonal de confessions i raonaments dirigits a un déu multiforme (ratpenat, sedimentació, mata de cactus, llampec, ganivet) que mai respon. Ni falta que fa.
